En Carles Capdevila va publicar fa uns mesos a l'Avui i al seu bloc un article molt interessant amb el títol Il·lusió, vocació, passió, on de forma molt planera, dóna la seva visió personal, com a pare i com a periodista, sobre la figura del mestre. Demana major reconeixement social per a la tasca dels docents, en especial per als que en fan bandera de les tres paraules que il·lustren el títol de l'article. Moltes gracies, Carles!En faig un estracte del paràgraf final:
"Les lleis passen, i les pissarres deixen d'embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d'un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d'un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d'ell."
Una bona reflexió, en temps on les noves lleis, les dotacions tecnològiques, els projectes de millora, les proves de competències bàsiques, la falta de pressuposts o d'autoritat... tornen a omplir espais als mitjans de comunicació. Que no ens faci perdre de vista allò que ha de ser essencial a l'escola: l'educació des de l'estima, no només als alumnes, sinó a la professió!
Gracies a en Lluís per la referència a l'article.
Gracies a en Lluís per la referència a l'article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari. No oblidis escriure el teu nom!