Entre "pare-noics" i "papa-nates"...

En Carles Capdevila té la virtut de dir veritats com a temples, amb un sentit de l'humor i una claredat d'idees que ens ajuda a posicionar-nos clarament. El motiu d'un dels seus darrers articles és l'ús que d'internet fan els nois i noies... Bé, més que l'ús, el posicionament dels pares (i per extensió, d'altres adults) respecte a aquesta realitat.

Segons en Capde, no hauríem de ser ni Pare-noics ni Papa-nates. El pare-noic és el que veu amb por totes les maldats i deficiències d'internet i vol protegir el seu fill fins a l'extrem d'ofegar-lo; tot ha d'estar regulat, normalitzat i filtrat. El papa-nates creu que les tecnologies son bones per definició, i que hem de permetre total llibertat als nostres nois, perquè controlar-los seria coartar-los;  que en facin ús (i abús) sense cap tipus de restriccions... Jo segurament afegiria que tampoc ens convé ser papa-llones, aquells que no en donen cap importància, com si tancant els ulls poguessin fer desaparèixer la realitat; o que canviem d'opinió segons el que van escoltant de l'entès de torn, i no són capaços, o no volen, elaborar el seu propi criteri.

Cal que ens posicionem respecte l'ús que han de fer els nois i les noies de les tecnologies: que sentin que estem al seu costat; dialogar i pactar amb ells; demostrar interès pel que fan i amb qui ho fan; oferir-los alternatives; predicar amb l'exemple... és el millor que podem fer per tal que esdevinguin usuaris actius, respectuosos i amb criteri propi.

Si us interessa el tema, podeu escoltar el programa que l'Eduqueu les criatures va dedicar a Els nens a internet. Em va semblar molt interessant!