Fa aproximadament una setmana que ha sortit la nova versió d'Ubuntu, la 9.04 (senzill i efectiu el sistema de posar números a les versions de la gent de Canonical). El cap de setmana passat vaig provar d'instal·lar-la al meu vell portàtil... i em va ser impossible!
Tot i que com a live-CD funcionava perfectament, ni instal·lant de l'arrencada, ni des de l'escriptori hi va haver-hi manera. Sempre es queda aturat després de triar l'idioma i la zona geogràfica, en el punt en que hauria de passar a la selecció de l'idioma del teclat.
La solució ha estat descarregar-se el Alternate CD, que conserva el tradicional instal·lador en mode text, i que m'ha permès realitzar la instal·lació sense més inconvenients.
Tot i que com a live-CD funcionava perfectament, ni instal·lant de l'arrencada, ni des de l'escriptori hi va haver-hi manera. Sempre es queda aturat després de triar l'idioma i la zona geogràfica, en el punt en que hauria de passar a la selecció de l'idioma del teclat.
La solució ha estat descarregar-se el Alternate CD, que conserva el tradicional instal·lador en mode text, i que m'ha permès realitzar la instal·lació sense més inconvenients.
Per cert, he notat força millora de velocitat, sobretot a l'arrencada, respecte a la version 8.10, i un escriptori, que, sense grans canvis, si es mostra una mica més modern i elegant, sobre tot a la zona de notoficacions.
De fet, aquests eren un dels objetius que volien aconseguir els desenvolupadors d'aquesta darrera versió d'Ubuntu, que com a nom de guerra ha estat batejada com a Jaunty Jackalope.
De fet, aquests eren un dels objetius que volien aconseguir els desenvolupadors d'aquesta darrera versió d'Ubuntu, que com a nom de guerra ha estat batejada com a Jaunty Jackalope.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí el teu comentari. No oblidis escriure el teu nom!